Els Canals d’Urgell fan efectiu el tancament del reg però garanteixen un cabal mínim per a la població

25/04/2023

Aquesta decisió assegurarà l’aigua de boca a l’estiu i afavorirà la supervivència dels arbres fruiters

La Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU) ha tancat avui les comportes del canal principal per al regadiu, una mesura excepcional en els seus 160 anys d’història fruit de la persistent sequera que està castigant les comarques de Ponent. Ara bé, tot i que la junta de govern va decidir el passat dijous el seu tancament per obrir-lo tan sols per a proveïments periòdics, finalment s’ha optat per garantir un cabal mínim continu d’aproximadament 2 m3/s amb l’objectiu de donar aigua a la població, assegurar l’aigua de boca a l’estiu i afavorir la supervivència dels arbres fruiters.

“Tanquem el canal per al reg però circularà un cabal continu per garantir el subministrament dels abastaments”, ha puntualitzat el director general, Xavier Díaz. En aquest sentit, Díaz ha explicat que “els consums d’estiu no són els mateixos que els d’hivern, per això la nostra intenció és que cap municipi quedi desproveït donant cabal a mesura que les reserves locals es vagin buidant”. De totes maneres, el director general de la CGRCU ha tornat demanar responsabilitat als usuaris per tal que no es produeixi un ús indegut de l’aigua.



Suport del PSC de Salvador Illa

D’altra banda, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha visitat avui l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell per “fer costat als regants de la zona en un dia tan simbòlic com aquest, en què es fa efectiu el tancament del canal principal”, una decisió que Illa ha qualificat d’”exercici de responsabilitat” per part de la junta de govern de la Comunitat General de Regants. Per tal de pal·liar les conseqüències d’aquest tancament, el també diputat al Parlament s’ha compromès, d’una banda, a buscar solucions en forma d’ajuts a curt termini i, de l’altra, a donar suport a qualsevol modificació pressupostària en favor de la modernització dels Canals.

De fet, el departament d’Acció Climàtica va anunciar ahir, després d’una reunió a Barcelona entre regants i responsables governamentals, que faria front comú amb la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell per exigir la modernització del reg al ministre d’Agricultura, Luis Planas. I és que la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, elevava la setmana passada al govern espanyol una proposta per tirar endavant la modernització del Canal d’Urgell amb una fórmula a través de la qual la Generalitat sufragaria el 60% de les obres de modernització, mentre que l’Estat es faria càrrec del 40% restant.



La modernització dels Canals d’Urgell, un projecte de país

El projecte de modernització que impulsa la Comunitat General de Regants del Canals d’Urgell contribuirà a la millora de l’autonomia alimentària de Catalunya, que importa el 60% dels aliments que consumeix.

Així doncs, la modernització de la infraestructura implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d’altra banda, permetrà fixar la gent al territori i fomentar-ne el repoblament. La modernització d’aquesta infraestructura permetria garantir la reserva hídrica del país i evitar episodis de manca d’aigua.

L’import total previst d’inversió en la modernització del Canal d’Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant dels 1.420 milions d’euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, la previsió és que es porti a terme properament. El departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural té redactats els primers quatre projectes que permetran iniciar les obres en 11.700 hectàrees, amb una inversió de 138 milions d’euros de cara a aquest 2023. El projecte s’ha presentat al ministerio de Transición Ecológica i està pendent dels ajuts europeus dels Fons Next Generation.


Una de les vies verdes més llargues d’Europa

El projecte de la modernització del regadiu dels Canals d’Urgell està lligat a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen vora els canals per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa. Respectar l’arbrat i recuperar les antigues casilles dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura, són alguns dels detalls del projecte que ja s’han pogut testar en el primer pla pilot. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge, però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible, així com models de negoci basats en l’economia verda.

Infolleida. FOTO: CGRCU.