Antigament als secans de Lleida, els ramats i en algunes ocasions també les persones, es passaven la set en basses on s'acumulava l'aigua de pluja. Aquests punts es restauraven i es mantenien amb l'esforç de pastors i pagesos. A més també eren utilitzats com a punts de vital importància per moltes espècies de fauna, en especial per amfibis, que trobaven en aquests punts indrets idonis per a reproduir-se i pels ocells estèpics a l'hora d'anar a beure i refrescar-se.

Amb la desaparició dels ramats, aquest punts d'aigua es van anar deteriorant i perdent el seu valor ecològic. En molts cassos desapareixent definitivament. És per això que en el darrer any s'ha desenvolupat un projecte per recuperar fins a sis d'aquestes basses amb la finalitat que serveixin com a punts de reproducció d'amfibis i/o punts d'abeurada per la fauna. Els resultats han estat sorprenents tot i que les basses encara no s'han consolidat. El gripau corredor, la granota verda i el gripau d'esperons han colonitzat tres d'aquestes basses (en un futur hi podrien també arribar el gripau comú i la granota de punts). En dues, les càmeres automàtiques ens diuen que hi van a diaris moltes espècies d'ocells i també mamífers a beure i refrescar-se. En podem destacar els torlits, les perdius, calàndries, el xoriguer petit, el gaig blau, cabirols, senglars .. i  també alguna xurra, una de les espècies més amenaçades de la fauna catalana que te en aquests secans els darrers indrets on viu a Catalunya.

Dins del mateix projecte s'ha realitzat una campanya d'erradicació d'espècies invasores a aquestes basses: el cranc de riu americà i la canya.