Unió de Pagesos ha demanat al Departament d’Agricultura la limitació de les explotacions de boví de llet a Catalunya a un màxim de 300 vaques en producció per granja, amb l’objectiu d’aturar la desaparició de més explotacions competitives, tenint en compte les dificultats d’aquestes davant la negativa de la indústria a comprar-los el producte. El sindicat denuncia, en un document de propostes enviat al Departament, el creixement de les explotacions molt grans, amb milers de vaques, que incentiva la indústria, i d’altra banda, el fet que aquesta mateixa indústria cada vegada més sovint deixa de recollir la llet a la resta de granges, tot i ser competitives.

Per a Unió de Pagesos, la situació del sector, que arrossega una llarga crisi a la qual s’hi afegeixen preus baixos, requereix una actuació urgent, i proposa a l’Administració una moratòria per a l’ampliació de les explotacions lleteres que es trobin en aquest límit de 300 vaques, així com la modificació de la normativa per introduir aquest canvi.

Cal recordar que des que va acabar el sistema comunitari de les quotes làcties, el març del 2015, els ramaders van passar a dependre de la indústria mitjançant un contracte. Tot i que la reestructuració del sector, coincidint amb el període de les quotes entre el 1992 i el 2015, va comportar que a Catalunya plegués el 85% de les explotacions, segons dades del Ministeri d’Agricultura, en acabar aquesta etapa el sector era competitiu. Tot i això, des del març del 2015 fins a l’octubre del 2018, la reducció del nombre d’explotacions que lliuren llet ha estat del 25%; han passat de 635 a 476.

Els industrials, ramaders i teòrics defensors del model de les macrogranges es basen en un dèficit de producció de llet, a Catalunya i a l’Estat, causat pels milers d’explotacions que han plegat els últims anys. En canvi, la indústria deixa de recollir-la a les granges catalanes que els últims anys han multiplicat la producció i la dimensió per ser viables i competitives. Tot i això, aquestes després no troben compradors. També cal tenir present que des del 2015, any en què es va acabar el sistema de les quotes làcties, ja no estan vigents els plans d’abandonament indemnitzats; per tant, els que ara abandonen no reben indemnització.

Unió de Pagesos adverteix que moltes d’aquestes granges han fet un esforç per modernitzar-se i assolir un nivell de competitivitat que les ha fet viables, amb una producció reconeguda de màxima qualitat, i que l’activitat de les quals ha estat motor econòmic a moltes comarques. Per això, cal que el Departament s’impliqui en aturar el creixement del model de les macrogranges, com han fet el Govern francès o el basc.

El sindicat també considera que el model de les explotacions massa grans implica, per les seves característiques, un major risc en la gestió sanitària i de conseqüències més elevades, ja que en cas de problemes d’aquest ordre provocaria una cadena d’afectacions, a la indústria implicada i a altres explotacions properes.

Altres factors en contra de les macrogranges són, per a Unió de Pagesos, les dificultats que implica la gestió mediambiental i la garantia del compliment del mateix nivell de benestar animal que una granja amb dimensions més òptimes.

Una altra de les propostes del sindicat és que l’Estat espanyol limiti l’accés dels ajuts associats de la Política Agrària Comuna (PAC) per al sector lleter, ja que, tenint en compte que es van establir per garantir la viabilitat de les explotacions i per reduir-ne el risc d’abandonament, no compleixin aquests objectius. La regulació d’aquest ajut a l’Estat espanyol estableix el cobrament d’un valor unitari per a les primeres 75 vaques d’una granja i la meitat d’aquest valor per a la resta, sense límit, fet que pot afavorir el creixement de les macrogranges.

A més, també cal limitar-los perquè, en determinades circumstàncies, hi ha explotacions sense terra que perceben un import unitari superior per les vaques i que no es redueix a la meitat a partir de les 75 primeres, fet que comporta un nivell d’ajut superior respecte a la resta de les explotacions.