El 6 d’abril de 1938, a dos quarts de set de la tarda, van fer entrada a la ciutat de Balaguer les tropes feixistes del General Franco. Des del dia anterior la legió Còndor bombardejava la ciutat. L’exèrcit lleial a la República es retirà cap al marge esquerra del riu Segre, volant el pont de sant Miquel a dos quarts de cinc de la tarda... d’aquesta manera començaven nou mesos de front de guerra estabilitzat a Balaguer i el pobles de l’anomenat Cap de Pont: Camarasa, La Sentiu de Sió, Bellcaire d’Urgell i Vallfogona de Balaguer. En fa doncs, justament, 80 anys.

El mes de març de 2013, la Comissió de la Dignitat va adquirir en una subhasta 1.368 negatius del fons fotogràfic d’un fotògraf desconegut.  Per aconseguir-ho es va fer una crida ciutadana per recollir 7.500 euros, fita que es va assolir amb les aportacions d’unes cinquanta persones, l’editorial Ara Llibres i la revista Sapiens.

Aquests negatius són de nitrat de cel·lulosa de 35 mm i de format 127 amb imatges dels anys de la Segona República i la guerra Civil espanyola. Estaven guardats en una capsa de fusta, dues de llautó i algunes fundes d’arxivador de plàstic. El material presenta un bon estat de conservació i moltes de les imatges estan ben documentades per la mà del fotògraf.

Un grup de treball de Fotoconnexió va col·laborar amb la Comissió de la Dignitat en l’inventari, la digitalització i la documentació del fons fotogràfic. El treball conjunt d’ambdues entitats va permetre que es pogués desvetllar l’autoria de les fotografies. Les de la guerra Civil espanyola són del fotògraf Francesc Boix fetes al llarg de 1938, primer al front d’Aragó -Martín del Río,Pancrudo i Fuentes de Ebro i després al front del riu Segre, la zona compresa al voltant de les poblacions de Balaguer, Vilanova de la Barca, Linyola, Camarasa, Baldomar, Montgai, Vilanova de Meià i la Serra de Sant Mamet. La resta de fotografies, aproximadament la meitat del fons, són d’autor desconegut o atribuïdes, segons unes proves grafològiques, a Bartomeu Boix, pare del fotògraf i daten entre 1930 i 1936. Aquestes imatges són de retrats femenins,vistes de Sitges, Montjuïc, rodalies de Barcelona, alguns fets històrics com les eleccions de 1931 i 1932 i les destrosses del sis d’octubre.

Després de la guerra Civil, Francesc Boix (Barcelona,31-08-1920; París 4-7-1951) s’exilià a França on va ser internat en diversos camps de refugiats. Posteriorment s’incorporà a les brigades de treball de l’exèrcit francès i durant la guerra Mundial (1939-1945) va ser capturat per l’exèrcit alemany. El 1941 ingressà al camp de concentració de Mauthausen, en el qual va treballar en el servei fotogràfic.

Les fotos que va amagar, les que va fer i el seu testimoniatge als judicis de Nuremberg i Dachau el 1946 van contribuir a la condemna de diversos caps nazis.

El seu compromís polític amb les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya el va dur amb 17 anys al front d’Aragó i del Segre coma fotògraf de l’Exèrcit Popular de la República. Allà va retratar, bàsicament, la vida quotidiana dels soldats i, en algunes ocasions, la primera línia del front.

Amb la recuperació dels negatius de la guerra Civil de Francesc Boix es completa el llegat fotogràfic d’un jove noi del Poble-Sec de Barcelona, que ha passat a la història com un dels fotògrafs més destacats del país.

Des del 14 de setembre de 2016 el fons es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya i, les imatges que es corresponen amb la guerra Civil, són a l’abast dels investigadors i del públic en general a través de la seva consulta en línia.

L’exposició “Els primers trets de Francesc Boix” ens permet copsar la vida al Front del Segre durant l’estada del fotògraf a la zona. Arriba de la mà de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. L'exposició romandrà oberta del 6 d'Abril al 24 de juny.