I és que la varietat de roques i restes paleontològiques i la disparitat d’edats de les mateixes resulten difícils d’explicar en un territori tan petit com les terres de Lleida i Aran, on alhora hi ha concentrada bona part de la història del nostre món. Per això, hi trobarem diverses mostres de granit i pissarra, però també de maó, perquè l’exposició no només mirarà al passat, sinó que també pretén esdevenir una reflexió sobre el futur i la crisi ambiental actual provocada pels humans.
Així, doncs, l’exposició “Què tenim sota els peus? 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu” mostrarà els fòssils de Ponent i el Pirineu recollits per diferents institucions científiques i per aficionats, una pràctica que avui dia està regulada per garantir la seva conservació. Entre d’altres comptarà amb la reproducció de 5 animals ja extingits, com un rèptil marí únic a Catalunya localitzat a Alòs de Balaguer i el dinosaure més antic que va habitar les terres de Lleida fa 270 milions d’anys, a més de 120 fòssils i roques. També es farà un especial esment de la tasca dels pioners, persones com Lluís Marià Vidal, Francesc Clua, Martí Madern, Lluís Ferrer, Manuel Riu, Josep Duró, Maria Lourdes Casanovas, Josep Vicenç Santantafé o Antoni Lacasa, que van tenir la sensibilitat de preservar-los de cara a un futur que ja és aquí, amb l’objectiu que tot el territori hi sigui representat, des de les col·leccions paleontològiques d’alguns dels museus que formen part de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran fins a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), passant per diverses institucions d’àmbit local i nacional que han aportat més fòssils de Ponent i el Pirineu. Els paleontòlegs Rodrigo Gaete, comissari de l’exposició, i Àngel Galobart, director del Museu de la Conca Dellà (Isona) i investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, han estat els encarregats de dirigir la recerca, en què la Xarxa ha treballat des del 2017.
Què hi trobarem de tot allò que ja no es pot trobar?- El fòssil més antic, que té 440 milions d’anys, trobat al Port del Cantó, al Pallars Sobirà.
- La roca més antiga, que té 550 milions d’anys, provinent del Pirineu Axial.
- La reproducció d’un Dimetrodon, un dels rèptils més antics que va habitar les terres de Lleida, ara fa 270 milions d’anys
- La reproducció de l’Ictiosaure d’Alòs de Balaguer, un rèptil del Juràssic (fa 150 milions d’anys) extraordinàriament adaptat al medi marí, fins al punt de mostrar una sorprenent semblança amb els dofins. El fet que rèptils i mamífers acabin evolucionant en formes similars als peixos demostra com el medi influeix en la forma d’animals i plantes.
- La Montsechia, l’ancestre de totes les plantes amb flor, de fa 125 milions d’anys, i que pren el seu nom del Montsec.
- Que els dinosaures es troben molt ben representats a Catalunya, gràcies als jaciments del Pirineu, i que, a més, les espècies descrites en aquest jaciments van ser les darreres que van viure just abans de la seva extinció, fa 66 milions d’anys.
|
|
