Cicle New Hollywood a Balaguer

Durant els anys seixanta es van produir tot un seguit de canvis en la indústria cinematogràfica i en la societat nord-americana, que van propiciar una nova forma d’entendre el negoci del cinema en totes les seves estructures i va facilitar l'entrada de noves sensibilitats, més acordes amb la demanda d'un públic, majoritàriament jove, desitjós de gaudir d'obres allunyades dels estereotips del Hollywood clàssic i adaptades a les noves realitats i l’actualitat política (la guerra de Vietnam, la lluita per els drets civils, la guerra freda... ). La generació de cineastes que va sorgir d'aquest context, dins del sistema d'estudis, és coneguda sota l'etiqueta New Hollywood i la seva activitat es va desenvolupar entre mitjans dels anys seixanta i principis dels anys vuitanta.

L'apel·latiu New Hollywood no engloba una tendència estilística cohesionada sinó que està conformat per noms dispars, de diferents procedències i amb maneres diferents d'entendre el cinema, però amb un ideari comú; volien realitzar un cinema més personal i obrir les possibilitats d'expressió d'un mitjà esgotat de repetir les mateixes fórmules que havien gaudit d'èxit fins al moment. El col·lectiu de cineastes que van participar en aquest moviment reformador és molt heterogeni, en ell participen directors que encara no eren reconeguts com: Robert Altman, Francis Ford Coppola, Martin Scorsese, Woody Allen, Steven Spielberg, Brian de Palma, Terrence Malick, o Michael Cimino, per citar uns quants. Però també són inclosos autors que ja consagrats en la direcció com: Sam Peckinpah, Mike Nichols, Arthur Penn o en certa manera Stanley Kubrick. Tots ells tenen en comú: un sòlid domini del mitjà que havien adquirit través de produccions independents, un coneixement cinèfil de la seva disciplina que es va veure afavorit per la distribució als Estats Units d'un gran nombre de pel·lícules produïdes a l'estranger i per la difusió dels grans clàssics nord-americans per televisió, coneixement que els va validar per reinterpretar aquesta herencia. També cal afegir la inclusió de l'estudi del cinema en els àmbits universitaris. A més a més van rebre el suport de la crítica a través dels treballs d'Andrew Sarris (iniciador de la política d'autors a Amèrica del Nord), de Pauline Kael o Susan Sontag.

El New Hollywood es va iniciar gràcies a l'enorme èxit de dues pel·lícules Bonnie & Clyde (1967) d'Arthur Penn i The Graduate (El graduado, 1967) de Mike Nichols. Pel·lícules que amb un baix pressupost que van aconseguir grans beneficis, circumstància que es contraposava a la política d’estudis que cada vegada realitzaven menys pel·lícules sent aquestes més cares i no resultaven gaire atractives entre el públic jove que suposava el 70% dels assistents a les sales de cinema. L'arribada de la nova generació de cineastes va suposar la salvació dels vells estudis que estaven en ple procés d’absorció per part de conglomerats empresarials. A les citades pel·lícules li va seguir l'èxit de Easy Rider (Buscado mi destino, 1969) de Dennis Hooper i Midnight Cowboy (Cowboy de medianoche, 1969) de John Schlesinger, pel·lícules que suposen el veritable punt de partida del moviment. Les diferents produccions que es van anar realitzant van obtenir l'acceptació de públic i crítica fins que van arribar els fracassos de Heaven's Gate (La puerta del cielo, 1980) de Michael Cimino i One from Heart (Corazonada, 1982 ) de Coppola que van significar la ruïna de les seves productores i la fi d'una època.

En definitiva, d'una situació política, social, empresarial i artística convulsa, va sorgir una edat d'or a la historia del cinema. En aquest cicle tindrem l’oportunitat de veure alguns dels títols mes destacats de l’època.

El primer film que es projectarà serà “Buscando mi destino” (Easy Rider), de Dennis Hopper, el proper divendres 3 de Març.