La inversió a Lleida prevista en el Projecte de Pressupostos de la Generalitat per al 2020 creix un 55% respecte de la dels darrers i se situa en els 64,4 milions d’euros

El Projecte de llei dels Pressupostos de la Generalitat per al 2020 aprovats pel Govern contemplen una inversió a Lleida de 64,4 milions d’euros, import que supera en un 55% els 41,5 milions que preveien els darrers comptes, el 2017. La inversió per habitant arriba als 177 euros, un 11,3% superior a la total de Catalunya

El departament de Territori i Sostenibilitat durà a terme el gruix més gran de la inversió destinada enguany a Lleida, el 55,35%, seguit del d’Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació, que n’assumirà el 21,67%. Educació invertirà el 9,78% del total, Salut el 4,87, Cultura el 3,82, Interior l’1,63, Treball, Afers Socials i Famílies l’1,39, Justícia el 0,97 i Presidència el 0,52.

Algunes de les inversions previstes més estacades són les següents:

El delegat del Govern, Ramon Farré ha explicat que els pressupostos per al 2020 permeten avançar en la direcció d’un territori “net, econòmicament sostenible, segur, connectat i culte”.

Farré ha destacat com un dels eixos més rellevants de la inversió a Lleida el 2020 el cicle de l’aigua. En aquest sentit, faré ha subratllat que els comptes inclouen la construcció de les estacions depuradores d’aigües residuals i col·lectors a Artesa de Lleida i Puigverd de Lleida, Torre-serona i Torrefarrera i Vilanova de Segrià, amb un import conjunt d’11,2 milions d’euros.

El delegat ha apuntat que el canal Segarra-Garrigues rebrà 8,8 milions d’euros, dels quals 6,3 es destinaran a la xarxa de distribució de diversos sectors de regadiu i la resta a altres actuacions relacionades amb el desenvolupament del canal. Cal fer esment, a més, que els pressupostos preveuen 18 milions d’euros per al conveni signat amb l’empresa constructora del canal i el pantà de l’Albagés, Acuaes, per al finançament de la part de l’obra que corresponia emprendre als regants i que en el seu moment va assumir la Generalitat. En el mateix àmbit dels regadius, els pressupostos inclouen gairebé 2,3 milions d’euros a la modernització del Reg de Pinyana. 

En matèria de mobilitat, la línia de tren Lleida-La Pobla de Segur té assignats gairebé 1,9 milions d’euros per al condicionament de passos a nivell, i es consignen més de 810.000 euros per a la construcció de la nova estació d’autobusos de Tàrrega.

Altres actuacions que Farré ha destacat són els prop de 2,8 i 1,2 milions d’euros destinats a les obres de l’Institut Joan Solà de Torrefarrera i a l’Escola d’Almenar. En l’àmbit de salut, els 460.00 euros adreçats al projecte actualitzat de les obres de reforma, ampliació i millora del CAP Cappont de Lleida. Pel que fa a Cultura, el milió d’euros destinats a l’Arxiu Comarcal de les Garrigues, la quantitat similar per a la Biblioteca de Torrefarrera i els 730.000 euros per a les obres de restauració de la Seu Vella. Una altra actuació prevista serà la millora del parc de Bombers de Balaguer.

Per comarques, la inversió a Lleida es distribuirà de la manera següent:

En relació al personal de la Generalitat a Lleida, els pressupostos preveuen un increment de 1.634 efectius, vinculat principalment als col·lectius de seguretat, salut i educació. El total de personal contemplat és de 13.938 treballadors. El creixement de la dotació, doncs, és del 13,3%, 4,4 punts per sobre de la mitjana del país.

Superació de la situació d’austeritat dels darrers anys

En el transcurs de la presentació dels comptes de la Generalitat a Lleida, la directora general de Pressupostos, Anna Tarrach, ha incidit en que signifiquen la superació de la situació d’austeritat dels darrers anys. Ha explicat que la despesa corrent prevista el 2020 és 2.000 milions d’euros superior a la del 2010, un fet que s’ha produït simultàniament amb una reducció del dèficit. La inversió de la Generalitat, de 2.003 milions d’euros, s’incrementa en 419 respecte del 2017, marcant una tendència de recuperació.

Tarrach ha afirmat que els pressupostos del 2020  “responen a les necessitats del moment” perquè s’han elaborat seguint l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, un compromís comú i universal que planteja 17 objectius en relació a l’àmbit econòmic, social i ambiental. Així, l’assignació de recursos s’ha dut a terme en funció  criteris de sostenibilitat, perspectiva de gènere, atenció especial als joves i als majors de 65 anys, economia inclusiva, i emergència climàtica, entre altres.