Les primeres bruixes d’Europa eren del Pirineu, les jutjava el poble, s’exiliaven per protegir-se i se n’heretava la ‘fama’ per via materna
31/10/2018
SOCIETAT
Balaguer
La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran presenta a Balaguer una mostra itinerant sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Ponent i al Pirineu. La mostra il·lustra els resultats de la recerca sobre la bruixeria que s’ha dut a terme entre el 2015 i el 2017.
D’entre les principals conclusions de la investigació i que l’exposició il·lustra, se n’extreu que alguns dels primers judicis europeus sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. La ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna. A més, tot i que la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50, encara hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por.
La primera fase de la investigació es va dur a terme a la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran i la segona fase al Segrià, el Solsonès, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. En tots dos casos, es va realitzar a partir d’entrevistes i testimonis orals. A més, també es va incorporar part de la recerca etnogràfica sobre aquest tema feta a Andorra.
Durant els anys 2018 i 2019, la mostra recorre els museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran.
D’entre les principals conclusions de la investigació i que l’exposició il·lustra, se n’extreu que alguns dels primers judicis europeus sobre bruixeria van ser al Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu i que les dones acusades de bruixeria a Catalunya eren assenyalades i perseguides pels seus veïns i no per la Inquisició, al contrari del que es pensava fins ara. La ‘fama de bruixa’ s’heretava per via materna. A més, tot i que la recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50, encara hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por.
La primera fase de la investigació es va dur a terme a la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran i la segona fase al Segrià, el Solsonès, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. En tots dos casos, es va realitzar a partir d’entrevistes i testimonis orals. A més, també es va incorporar part de la recerca etnogràfica sobre aquest tema feta a Andorra.
Durant els anys 2018 i 2019, la mostra recorre els museus de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran.
Infolleida