Últim cap de setmana per visitar l’exposició ‘Què tenim sota els peus? 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu’ al Museu de la Noguera de Balaguer
25/02/2022
La mostra, que es va inaugurar el passat mes de novembre, viatja ara a Tàrrega, on romandrà des del 4 de març fins al 22 de maig al Museu Tàrrega Urgell, per continuar entre el juny i l’agost al Museu-Centre d’Interpretació de la Vall de Lord (Sant Llorenç de Morunys) en un recorregut de dos anys per diferents museus de la Xarxa
CULTURA
Balaguer
Aquest és el darrer cap de setmana que es pot visitar al Museu de La Noguera l’exposició ‘Què tenim sota els peus? 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu’, que es clourà el diumenge. La mostra, produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran ha estat a la capital de la Noguera des del passat mes de novembre. A partir d’ara, l’exposició viatjarà fins a Tàrrega, on romandrà des del 4 de març fins al 22 de maig al Museu Tàrrega Urgell. Posteriorment recalarà al Museu-Centre d’Interpretació de la Vall de Lord (Sant Llorenç de Morunys) entre el 4 de juny i el 21 d’agost. Està previst que visiti altres equipaments de la Xarxa durant dos anys. Així mateix, durant els propers mesos també està prevista la publicació d’un catàleg de la mostra.
L’exposició fa un recorregut per 550 anys de vida a la Terra a través de 120 roques i fòssils recollits en 22 localitats de Ponent i el Pirineu i de les reconstruccions de cinc animals ja extingits. Tot plegat, acompanyat per una detallada informació sobre les edats de cada fòssil, les peculiaritats de cadascun dels paisatges i, finalment, la seva distribució per períodes geològics. L’objectiu és donar a conèixer la gran diversitat geològica i biològica de la demarcació de Lleida, un territori d’allò més ric en aquest sentit i que compta amb una figura de reconeixement internacional com és el Geoparc mundial Unesco Orígens.
La varietat de roques i restes paleontològiques i la disparitat d’edats de les mateixes resulten difícils d’explicar en un territori tan petit com les Terres de Lleida i l’Aran, on alhora hi ha concentrada bona part de la història del nostre món. Per això, hi trobarem diverses mostres de granit i pissarra, però també de maó, perquè l’exposició no només mirarà al passat, sinó que també pretén esdevenir una reflexió sobre el futur i la crisi ambiental actual provocada pels humans.
Així, doncs, l’exposició ‘Què tenim sota els peus? 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu’ mostrarà els fòssils de Ponent i el Pirineu recollits per diferents institucions científiques i per aficionats, una pràctica que avui dia està regulada per garantir la seva conservació. Entre d’altres, comptarà amb la reproducció de cinc animals ja extingits, com un rèptil marí únic a Catalunya localitzat a Alòs de Balaguer i el dinosaure més antic que va habitar les Terres de Lleida fa 270 milions d’anys, a més de 120 fòssils i roques. També es fa un especial esment de la tasca dels pioners, persones com Lluís Marià Vidal, Francesc Clua, Martí Madern, Lluís Ferrer, Manuel Riu, Josep Duró, Maria Lourdes Casanovas, Josep Vicenç Santantafé o Antoni Lacasa, que van tenir la sensibilitat de preservar-los de cara a un futur que ja és aquí, amb l’objectiu que tot el territori hi sigui representat, des de les col·leccions paleontològiques d’alguns dels museus que formen part de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran fins a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), passant per diverses institucions d’àmbit local i nacional que han aportat més fòssils de Ponent i el Pirineu. Els paleontòlegs Rodrigo Gaete, comissari de l’exposició, i Àngel Galobart, director del Museu de la Conca Dellà (Isona) i investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, han estat els encarregats de dirigir la recerca, en què la Xarxa ha treballat des del 2017.
Què hi trobarem de tot allò que ja no es pot trobar?
Viatge per 550 milions d’anys a Ponent i Pirineu
El viatge de l’exposició ‘Què tenim sota els peus? 550 milions d’any d’evolució a Ponent i el Pirineu’ començarà amb mostres de les roques més antigues, que ens aproparan als 550 milions d’anys del títol i que provenen dels cims i les valls del Pirineu. Els fòssils més antics corresponen a organismes que van viure en els mars Silurians i Ordovicians (fa uns 450 milions d’anys), quan tot el territori lleidatà es trobava submergit.
A finals de l’era Paleozoica, tots els continents s’uniren en un gran súper continent i s’aixecà una gran serralada per l’actual centre d’Europa i nord d’Àfrica. Les roques que trobem al cor del Pirineu van formar part d’aquesta antiga serralada. De l’època del gran súper continent trobem les excepcionals petjades que van deixar rèptils i amfibis de fa uns 275 milions d’anys, en les terres roies que s’estenen per l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça. Va ser a finals d’aquest període, el Permià, quan la més gran extinció en massa quasi va fer desaparèixer tot rastre de vida a la Terra. Afortunadament, en el següent període, el Triàsic (el qual ja forma part del Mesozoic), la vida es va recuperar lentament i obrí la porta a noves formes de vida com són els mamífers, cocodrils, tortugues i els dinosaures.
Durant bona part del regne dels dinosaures (de fa uns 210 fins a 66 milions d’anys), les terres de Ponent tornaven a estar sota l’aigua, en tant que el Pirineu ni tan sols existia. Els mars del Juràssic ens han proveït d’una bona col·lecció d’invertebrats com són els mol·luscs o els coralls i també alguna sorpresa com les restes d’un rèptil marí, únic a Catalunya, l’ictiosaure d’Alòs de Balaguer.
Durant bona part del següent període, el Cretaci, el mar encara s’estenia per bona part de Lleida, però l’evolució que pateix la vida a la Terra fa que les espècies marines siguin diferents a les del Juràssic. No obstant això, algunes zones no es trobaven submergides i han conservat un excepcional registre de vida en els boscos i paisatges propers a uns llacs del Cretaci inferior (fa 125 milions d’anys). Els sediments d’aquests llacs es troben, avui dia, a les parts altes del Montsec de Meià, i d’ells s’han recuperat més de 170 espècies d’insectes, crustacis, vertebrats i plantes en el que és un del jaciments més importats del món per aquest període: les calcàries litogràfiques de Meià, a la Noguera.
A finals del període Cretaci es produí una nova extinció en massa, aquest cop ocasionada per l’impacte d’un meteorit sobre la superfície de la Terra. L’impacte tingué lloc al que avui en dia és Mèxic, però d’aquell moment a les nostres terres, i més concretament a les comarques de l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i la Noguera, trobem un excepcional registre fòssil amb restes dels darrers dinosaures que van viure a Europa. També fou a finals del Cretaci que s’inicià l’aixecament de l’actual serralada pirinenca.
Tal com ha passat amb totes les extincions que han tingut lloc a la Terra, la vida es va obrir pas un altre cop, amb noves oportunitats per un grup de vertebrats, els mamífers, que estaven esperant el seu moment a l’ombra dels grans dinosaures. L’evolució dels mamífers serà lenta però constant, i les comarques del Pallars Jussà, la Segarra, l’Urgell, el Segrià o l’Alt Urgell ens han proporcionat nombrosos jaciments on trobem estranyes formes de mamífers, així com altres vertebrats i una rica flora. Primats, rinoceronts, cocodrils o tortugues vivien relativament a prop del mar de l’Eocè (fa uns 35 milions d’anys), que ens mostra els seus habitants en fòssils trobats al Solsonès.
Finalment arribarem a l’actualitat, un moment que ens pot semblar dominat pels humans, però si hem anat veient els impressionants canvis que s’han produït durant els darrers 550 milions d’anys de vida a la Terra, ens adonarem de la fragilitat dels nostres ecosistemes i de com les forces de la natura han anat modelant paisatges i continents.
Sobre la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran (XMTLLA)
La Xarxa Territorial de Museus de les Terres de Lleida i Aran (XTMTLLA) forma part de les xarxes territorials de museus de Catalunya, que es despleguen en el conjunt del territori per tal de garantir la preservació i la difusió del patrimoni moble de Catalunya. Es va constituir el 2016 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i els titulars dels museus registrats que la conformen.
Està formada pels 12 museus acreditats del Sistema de Museus de Catalunya de la demarcació de Lleida: Museu de la Noguera (Balaguer), Museu de Cervera, Museu Tàrrega Urgell, Museu d’Art Jaume Morera (Lleida), Museu de Lleida (Lleida), Museu de la Conca Dellà (Isona), Musèu dera Val d’Aran (Vielha), Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu), Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Solsona), Museu Diocesà d’Urgell (la Seu d’Urgell), Museu de Guissona i Museu Hidroelèctric de Capdella (la Torre de Capdella).
La xarxa té per objectiu treballar de forma mancomunada, tot cooperant i promovent polítiques museístiques coordinades entre els dotze museus a través de la conservació, investigació, interpretació, exhibició i comunicació del seu patrimoni.
Es tracta de museus a través dels quals els visitants poden experimentar un primer contacte amb el territori, en un sentit tant panoràmic com temàtic. Els seus fons abasten des de l'època dels dinosaures fins a la més actual contemporaneïtat artística, amb més de 40.000 objectes que formen una col·lecció única a Catalunya.
L’exposició fa un recorregut per 550 anys de vida a la Terra a través de 120 roques i fòssils recollits en 22 localitats de Ponent i el Pirineu i de les reconstruccions de cinc animals ja extingits. Tot plegat, acompanyat per una detallada informació sobre les edats de cada fòssil, les peculiaritats de cadascun dels paisatges i, finalment, la seva distribució per períodes geològics. L’objectiu és donar a conèixer la gran diversitat geològica i biològica de la demarcació de Lleida, un territori d’allò més ric en aquest sentit i que compta amb una figura de reconeixement internacional com és el Geoparc mundial Unesco Orígens.
La varietat de roques i restes paleontològiques i la disparitat d’edats de les mateixes resulten difícils d’explicar en un territori tan petit com les Terres de Lleida i l’Aran, on alhora hi ha concentrada bona part de la història del nostre món. Per això, hi trobarem diverses mostres de granit i pissarra, però també de maó, perquè l’exposició no només mirarà al passat, sinó que també pretén esdevenir una reflexió sobre el futur i la crisi ambiental actual provocada pels humans.
Així, doncs, l’exposició ‘Què tenim sota els peus? 550 milions d’anys d’evolució a Ponent i el Pirineu’ mostrarà els fòssils de Ponent i el Pirineu recollits per diferents institucions científiques i per aficionats, una pràctica que avui dia està regulada per garantir la seva conservació. Entre d’altres, comptarà amb la reproducció de cinc animals ja extingits, com un rèptil marí únic a Catalunya localitzat a Alòs de Balaguer i el dinosaure més antic que va habitar les Terres de Lleida fa 270 milions d’anys, a més de 120 fòssils i roques. També es fa un especial esment de la tasca dels pioners, persones com Lluís Marià Vidal, Francesc Clua, Martí Madern, Lluís Ferrer, Manuel Riu, Josep Duró, Maria Lourdes Casanovas, Josep Vicenç Santantafé o Antoni Lacasa, que van tenir la sensibilitat de preservar-los de cara a un futur que ja és aquí, amb l’objectiu que tot el territori hi sigui representat, des de les col·leccions paleontològiques d’alguns dels museus que formen part de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran fins a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), passant per diverses institucions d’àmbit local i nacional que han aportat més fòssils de Ponent i el Pirineu. Els paleontòlegs Rodrigo Gaete, comissari de l’exposició, i Àngel Galobart, director del Museu de la Conca Dellà (Isona) i investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, han estat els encarregats de dirigir la recerca, en què la Xarxa ha treballat des del 2017.
Què hi trobarem de tot allò que ja no es pot trobar?
- El fòssil més antic, que té 440 milions d’anys, trobat al Port del Cantó, al Pallars Sobirà.
- La roca més antiga, que té 550 milions d’anys, provinent del Pirineu Axial.
- La reproducció d’un Dimetrodon, un dels rèptils més antics que va habitar les terres de Lleida, ara fa 270 milions d’anys.
- La reproducció de l’Ictiosaure d’Alòs de Balaguer, un rèptil del Juràssic (fa 150 milions d’anys) extraordinàriament adaptat al medi marí, fins al punt de mostrar una sorprenent semblança amb els dofins. El fet que rèptils i mamífers acabin evolucionant en formes similars als peixos demostra com el medi influeix en la forma d’animals i plantes.
- La Montsechia, l’ancestre de totes les plantes amb flor, de fa 125 milions d’anys, i que pren el seu nom del Montsec.
- Que els dinosaures es troben molt ben representats a Catalunya, gràcies als jaciments del Pirineu, i que, a més, les espècies descrites en aquest jaciments van ser les darreres que van viure just abans de la seva extinció, fa 66 milions d’anys.
Viatge per 550 milions d’anys a Ponent i Pirineu
El viatge de l’exposició ‘Què tenim sota els peus? 550 milions d’any d’evolució a Ponent i el Pirineu’ començarà amb mostres de les roques més antigues, que ens aproparan als 550 milions d’anys del títol i que provenen dels cims i les valls del Pirineu. Els fòssils més antics corresponen a organismes que van viure en els mars Silurians i Ordovicians (fa uns 450 milions d’anys), quan tot el territori lleidatà es trobava submergit.
A finals de l’era Paleozoica, tots els continents s’uniren en un gran súper continent i s’aixecà una gran serralada per l’actual centre d’Europa i nord d’Àfrica. Les roques que trobem al cor del Pirineu van formar part d’aquesta antiga serralada. De l’època del gran súper continent trobem les excepcionals petjades que van deixar rèptils i amfibis de fa uns 275 milions d’anys, en les terres roies que s’estenen per l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça. Va ser a finals d’aquest període, el Permià, quan la més gran extinció en massa quasi va fer desaparèixer tot rastre de vida a la Terra. Afortunadament, en el següent període, el Triàsic (el qual ja forma part del Mesozoic), la vida es va recuperar lentament i obrí la porta a noves formes de vida com són els mamífers, cocodrils, tortugues i els dinosaures.
Durant bona part del regne dels dinosaures (de fa uns 210 fins a 66 milions d’anys), les terres de Ponent tornaven a estar sota l’aigua, en tant que el Pirineu ni tan sols existia. Els mars del Juràssic ens han proveït d’una bona col·lecció d’invertebrats com són els mol·luscs o els coralls i també alguna sorpresa com les restes d’un rèptil marí, únic a Catalunya, l’ictiosaure d’Alòs de Balaguer.
Durant bona part del següent període, el Cretaci, el mar encara s’estenia per bona part de Lleida, però l’evolució que pateix la vida a la Terra fa que les espècies marines siguin diferents a les del Juràssic. No obstant això, algunes zones no es trobaven submergides i han conservat un excepcional registre de vida en els boscos i paisatges propers a uns llacs del Cretaci inferior (fa 125 milions d’anys). Els sediments d’aquests llacs es troben, avui dia, a les parts altes del Montsec de Meià, i d’ells s’han recuperat més de 170 espècies d’insectes, crustacis, vertebrats i plantes en el que és un del jaciments més importats del món per aquest període: les calcàries litogràfiques de Meià, a la Noguera.
A finals del període Cretaci es produí una nova extinció en massa, aquest cop ocasionada per l’impacte d’un meteorit sobre la superfície de la Terra. L’impacte tingué lloc al que avui en dia és Mèxic, però d’aquell moment a les nostres terres, i més concretament a les comarques de l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i la Noguera, trobem un excepcional registre fòssil amb restes dels darrers dinosaures que van viure a Europa. També fou a finals del Cretaci que s’inicià l’aixecament de l’actual serralada pirinenca.
Tal com ha passat amb totes les extincions que han tingut lloc a la Terra, la vida es va obrir pas un altre cop, amb noves oportunitats per un grup de vertebrats, els mamífers, que estaven esperant el seu moment a l’ombra dels grans dinosaures. L’evolució dels mamífers serà lenta però constant, i les comarques del Pallars Jussà, la Segarra, l’Urgell, el Segrià o l’Alt Urgell ens han proporcionat nombrosos jaciments on trobem estranyes formes de mamífers, així com altres vertebrats i una rica flora. Primats, rinoceronts, cocodrils o tortugues vivien relativament a prop del mar de l’Eocè (fa uns 35 milions d’anys), que ens mostra els seus habitants en fòssils trobats al Solsonès.
Finalment arribarem a l’actualitat, un moment que ens pot semblar dominat pels humans, però si hem anat veient els impressionants canvis que s’han produït durant els darrers 550 milions d’anys de vida a la Terra, ens adonarem de la fragilitat dels nostres ecosistemes i de com les forces de la natura han anat modelant paisatges i continents.
Sobre la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran (XMTLLA)
La Xarxa Territorial de Museus de les Terres de Lleida i Aran (XTMTLLA) forma part de les xarxes territorials de museus de Catalunya, que es despleguen en el conjunt del territori per tal de garantir la preservació i la difusió del patrimoni moble de Catalunya. Es va constituir el 2016 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i els titulars dels museus registrats que la conformen.
Està formada pels 12 museus acreditats del Sistema de Museus de Catalunya de la demarcació de Lleida: Museu de la Noguera (Balaguer), Museu de Cervera, Museu Tàrrega Urgell, Museu d’Art Jaume Morera (Lleida), Museu de Lleida (Lleida), Museu de la Conca Dellà (Isona), Musèu dera Val d’Aran (Vielha), Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu), Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Solsona), Museu Diocesà d’Urgell (la Seu d’Urgell), Museu de Guissona i Museu Hidroelèctric de Capdella (la Torre de Capdella).
La xarxa té per objectiu treballar de forma mancomunada, tot cooperant i promovent polítiques museístiques coordinades entre els dotze museus a través de la conservació, investigació, interpretació, exhibició i comunicació del seu patrimoni.
Es tracta de museus a través dels quals els visitants poden experimentar un primer contacte amb el territori, en un sentit tant panoràmic com temàtic. Els seus fons abasten des de l'època dels dinosaures fins a la més actual contemporaneïtat artística, amb més de 40.000 objectes que formen una col·lecció única a Catalunya.
Infolleida. FOTO: Anna Requena