Una exposició explica el canvi d’actitud de la societat vers els rapinyaires
Les associacions ambientals La Sabina i Aula i Natura presenten una exposició i cicle de xerrades que explica com la societat ha passat d’exterminar els rapinyaires a mobilitzar-se per protegir-los
A l’exposició es poden veure imatges curioses de les Juntas de Extinción de Alimañas, que a les dècades dels 1950 i 1960 van servir per exterminar centenars de milers de depredadors. Àguiles, falcons i simples mussolets eren perseguits fins a l’extermini, juntament amb guineus, llops i musteles. La campanya estava organitzada per l’administració però —el que potser era pitjor— tot plegat era vist amb bons ulls per l’opinió pública. Ara bé, a la dècada del 1970 apareix la necessitat de fer un canvi. Qui no recorda, entre els qui van viure aquella època, l’impacte de Félix Rodríguez de la Fuente?
L’exposició està fent una gira per casals, centres cívics, instituts i escoles de tot Catalunya amb una presentació molt efectiva que descobreix unes històries fosques sovint ignorades pel gran públic (les Juntas, el desastre del DDT o Armand-Deville, el pare de la mixomatosi). La presentació revela molts èxits que el públic també desconeix, quan, als anys 1980, responent a la creixent pressió de la societat, l’administració va posar en marxa una munió de projectes que van capgirar el desastre. Quaranta anys més tard les poblacions de moltes espècies —com el falcó pelegrí o el trencalòs— s’han duplicat, quintuplicat o, fins i tot, multiplicat per deu! Què hem fet bé? Quines han estat les claus de l’èxit? Però també, què queda per fer i com podem ajudar?
Rapinyaires i humans ho explica, però també ret homenatge a uns ocells que són autèntiques joies del nostre patrimoni natural i que Catalunya té el deure i, sobretot, l’honor de poder preservar.
El projecte Rapinyaires i humans compta amb el finançament del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. L’exposició recorrerà més de 12 comarques del nostre país, com el Barcelonès, els Vallesos, la Noguera, el Segrià, el Montsià, el Baix Ebre, la Selva o el Berguedà, entre d’altres.
