El president de la Diputació, Joan Talarn, acompanyat de l’alcalde de Penelles, Eloi Bergós; el director dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Lleida, Ferran de Noguera; el president de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, Amadeu Ros, i el vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica, Carles Gibert, ha participat aquest dilluns en l’acte de presentació d’un tram pilot de dos quilòmetres dels Canals d’Urgell, ubicat a la Primera Sèquia, al seu pas per Penelles, que mostra com serà la principal infraestructura hidràulica de Catalunya un cop executat el projecte de modernització. La presentació ha tingut lloc al Cinema Kuursal de Penelles.

L’actuació forma part del Pla d’Especialització i Competitivitat Territorial PECT AgroBioFood b. Ponent ‘Regadiu ecosistèmic: projecte pilot per a la creació d’una infraestructura ecològica vinculada a la modernització dels Canals d’Urgell’, coordinat pel Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida per afavorir la transformació del sector alimentari lleidatà, i la col·laboració de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell.

Els treballs d’aquesta prova pilot, amb un pressupost de més d’1 M€, es van iniciar la tardor de 2021 i han inclòs, a més de l’obra hidràulica, la restauració patrimonial i la integració paisatgística. A més, han permès avaluar els beneficis socials, ambientals i culturals que suposarà la creació d’aquest model d’infraestructura verda per al territori.

Durant la seva intervenció, Joan Talarn ha destacat que, amb una obra com aquesta, “es pretén demostrar que és possible modernitzar una infraestructura tan bàsica per a Ponent com són els Canals d’Urgell amb els criteris que permeten la transformació cap a un sistema econòmic ecològic i circular en benefici del territori i de les persones que l’habiten”. Ha afegit que “el model que representa, a banda d’assegurar la funcionalitat hidràulica, incorpora un alt component en ecoinnovació que propicia una optimització en el transport de l’aigua, entre d’altres”.

També ha fet referència a l’aposta de la Diputació en programes com el PECT AgroBioFood Ponent que “fomenten la resiliència de la producció agroalimentària, tenint en compte el canvi de tendències alimentàries, el canvi climàtic, el relleu generacional i la modernització dels regadius per assegurar una millora de les cadenes de valor agroalimentàries”.

Ha finalitzat recordant que “tot plegat estem parlant d’una nova pagesia, que no és més que la pagesia de sempre, la que treu fruits de cuidar la terra, i que torna a ser capdavantera en les transformacions que ens garanteixin el futur”.

El projecte contempla la creació d’una de les principals vies verdes europees i s’ha de convertir en un motor de l’economia del territori precisament perquè l’aplicació d’aquest model ha de propiciar la creació de serveis ecosistèmics; és a dir, els beneficis que el medi aporta a les persones que viuen al territori. A més, està lligat a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen vora els canals per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa.

Respectar l’arbrat i recuperar les antigues caselles dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura, són alguns dels detalls del projecte que ja s’han pogut testar en el primer pla pilot. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua i del paisatge, però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible, així com models de negoci basats en l’economia verda.

El projecte contribuirà a la millora de l’autonomia alimentària de Catalunya, que importa el 60% dels aliments que consumeix. Així doncs, la modernització de la infraestructura implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d’altra banda, permetrà fixar la gent al territori i fomentar-ne el repoblament. També permetria garantir la reserva hídrica del país i evitar episodis de manca d’aigua.

L’import total previst d’inversió en la modernització del Canal d’Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant dels 1.420 M€ i, tot que el calendari definitiu no està tancat, la previsió és que es porti a terme en set anys (2021-27). El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural té redactats els primers quatre projectes que permetran iniciar les obres en 11.600 hectàrees, amb una inversió de 110 M€ de cara al proper any 2023. El projecte s’ha presentat al Ministeri de Transició Ecològica i està pendent dels ajuts europeus dels Fons Next Generation.