Castelló de Farfanya s’ha convertit en el primer municipi de les comarques de Lleida a posar a disposició de veïns i negocis locals l’energia que genera mitjançant panells solars públics, instal·lats a les teulades d’edificis municipals. Des del 29 de desembre passat, l’ajuntament subministra a 33 famílies, a l’única botiga que continua oberta a la localitat i a un apartament de lloguer turístic. Ara, només un mes després de connectar les plaques fotovoltaiques, estrenarà una aplicació informàtica que permetrà als usuaris conèixer amb precisió el seu consum elèctric i un servei d’assessorament per ajudar-los a reduir-lo. La presentarà en una reunió veïnal dimarts.

Els usuaris dels panells solars municipals encara no saben quant estalvi poden suposar a les seues factures elèctriques. Encara no han rebut la primera des que l’ajuntament els va posar en funcionament. Han pagat 76 euros per reservar una potència de 0,5 quilowatts (kW) durant un any, o bé 106 per un kW, l’equivalent a tres plafons. “En una reunió ens van explicar que l’estalvi mitjà seria d’uns 400 euros a l’any”, explica Jordi Terré, un dels usuaris.Persones que habiten pisos i cases de lloguer, que consideren massa complex o costós instal·lar panells solars als seus habitatges, o que no poden fer-ho perquè les teulades tenen fibrociment o són sota l’ombra d’altres edificis, són alguns dels perfils dels quals reben part del seu subministrament elèctric de les instal·lacions fotovoltaiques municipals. N’hi ha una al centre cívic i una altra al recinte escolar.L’alcalde, Omar Noumri, va explicar que els usuaris d’aquest servei disposaran ara d’informació puntual sobre quina part del seu consum procedeix dels panells solars i quant de la xarxa elèctrica a través d’una aplicació informàtica. Aquestes dades permetran a un assessor contractat per l’ajuntament aconsellar cadascun d’ells sobre com reduir el rebut de la llum. Nombrosos municipis de Lleida segueixen els passos de Castelló de Farfanya per subministrar energia als seus veïns.

«Em va semblar una oportunitat per estalviar»

Jordi Terré viu a prop del centre cívic del poble, a la teulada del qual es troba una de les instal·lacions de panells solars de l’ajuntament. “Les obres es van fer en un moment en què l’electricitat era molt cara, i a mi em va semblar una bona forma d’estalviar”, va explicar. Instal·lar plaques fotovoltaiques al seu habitatge era problemàtic per la presència d’uralita a la coberta. “He estat paleta tota la vida i vaig veure que seria molt costós”, va dir. Va pagar 106 euros per reservar un quilowatt (kW) de potència després d’acreditar que la utilitzaria, ja que el seu consum elèctric superava els 3.000 kWh a l’any. “Ens van dir que l’estalvi mitjà seria d’uns 400 euros a l’any”, va apuntar.

«A la botiga no podia instal·lar plaques solars»

Maria Lluïsa Vilaparrot regenta l’últim comerç que queda a Castelló de Farfanya, una botiga en la qual ven aliments i altres productes de primera necessitat. Va decidir instal·lar panells solars a casa seua, però no podia fer-ho a l’edifici on té el seu establiment. “Estic aquí de lloguer, i a més el lloc no és adequat, perquè les cases que l’envolten projecten ombra sobre la teulada”, va explicar Maria Lluïsa. La instal·lació de plaques fotovoltaiques de l’ajuntament li va semblar una oportunitat per reduir els rebuts de la llum. “En un primer moment la inscripció es limitava a particulars, però després la van obrir també a negocis”, va assenyalar.

Dos models que comparteixen metes: comunitats i servei municipal

La denominació de comunitats energètiques s’ha convertit en habitual per definir projectes d’instal·lacions compartides d’autoconsum elèctric. Tanmateix, la UE només atorga aquesta qualificació a les que estan “controlades per socis o membres”, que participen en la inversió i en la presa de decisions. Davant aquest model, ajuntaments com el de Castelló de Farfanya han optat per fer del subministrament d’energia un servei municipal, en el qual els veïns no són socis sinó usuaris. Es tracta d’una altra via que busca també servir a l’interès de la ciutadania i a l’avanç de les energies netes.