Josep Vallverdú (Lleida, 1923) torna a les llibreries –encara que, de fet, mai no se n’ha anat– per celebrar un aniversari molt especial: els cinquanta anys de la publicació de Rovelló. L’editorial La Galera ha recuperat en la seua nova col·lecció de literatura infantil la popular història protagonitzada per aquest gosset, amb la qual l’escriptor lleidatà va guanyar el 1968 el premi Folch i Torres. Vallverdú considera que Rovelló s’ha convertit en un “clàssic intocable i perenne”, ja que les aventures d’aquest gos rural han passat d’avis a pares i fills i perquè els que l’han llegit encara avui dia li són “fidels”. En aquest sentit, l’autor afirma que la clau del seu èxit rau en el llenguatge ja que, malgrat els anys, “encara es pot entendre perfectament, sobretot per a aquells nens que no han començat a llegir coses complicades”.

Això sí, el veterà escriptor de 96 anys es mostra crític amb l’actual “excés” de producció literària dirigida als més joves. “Si es destria bé i es passa el tamís, es poden trobar cada any un parell de bones obres de veritat, però la resta només són per anar tirant”, i afegeix sobre això que el més important a l’hora d’escriure en aquest gènere és tenir en compte que “els nens han de divertir-se”.

Com a autèntic totterreny literari, Vallverdú no té gènere que se li resisteixi malgrat portar l’etiqueta d’assagista. Prova d’això és que entre el desembre i el gener vinents ja té previst publicar un nou llibre, el poemari Pa de forment. Amb pròleg a càrrec d’Àlex Susanna, l’obra arranca amb poemes dedicats al pa, panadons i orelletes, i segueix amb poesies en les quals parla de l’amor, del seu fill, de la vellesa i del país. A la seua edat, Vallverdú considera que la seua producció literària actual ja representa les “engrunes” i que no confia que ara sorgeixi “res d’extraordinari”. “Perquè un premi Nobel ja no me’l donaran!”, afegeix entre rialles. De tota manera, remarca que té set o vuit assajos acabats i molt material que no tindrà temps de publicar en forma de llibre, “possiblement per l’edat o perquè ja no en tindré l’ocasió”. Però ho té tot “ordenat” i en dipòsit a la Universitat de Lleida, on ho va deixar en donació fa uns anys.

D’altra banda, Vallverdú es mostra molt satisfet que el premi d’assaig que porta el seu nom arribi el novembre a l’edició que fa trenta-sis: “Jaume Magre em va proposar un premi literari i només li va posar la condició que fos d’assaig, i el certamen manté cada any la qualitat i l’exigència del jurat.”