Esports
Rufaca Folk Jazz Orchestra concep un projecte lluminós i de gran format per reblar els primers compassos del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts
11/03/2024
Una vintena de músics de primer nivell encapçalats per la solista Magalí Sare i el trombonista Sergi Vergés han donat forma a una proposta única i espectacular
La big band d’arrel Rufaca Folk Jazz Orchestra, creada pel músic Sergi Vergés, ha estat l’encarregada de reblar el primer tram dels actes de celebració del mil·lenari de Sant Pere de Ponts amb una proposta única i espectacular inicialment prevista a l’exterior de la canònica que ahir l’organització decidia traslladar a la Sala Municipal 1 d’Octubre “atesa la previsió de pluja intermitent, baixa temperatura i la complexitat del muntatge tècnic”. Així doncs, des de les dotze del migdia i davant d’un nombrós públic una vintena de músics de primer nivell de l’Escola Folk del Pirineu han mesclat magistralment el jazz més contemporani amb melodies i tonades tradicionals catalanes, concretament del Pirineu, en un projecte lluminós i de gran format amb la veu de Magalí Sare al capdavant i l’alè del compositor, arranjador i trombonista Sergi Vergés.
Després d’una setmana a vessar d’actes en què el mestre Jordi Savall i la cantant Lídia Pujol s’han erigit en els primers noms propis d’una agenda cultural de caràcter extraordinari pensada per a tots els públics, la programació del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts reprendrà la seva activitat el dissabte 13 d’abril a dos quarts de deu del vespre, quan la cobla La Principal del Llobregat estrenarà la Sardana del Mil·lenari de Sant Pere, encarregada al tenora i compositor Jordi Molina. L’endemà tindrà lloc a l’avinguda del Passeig de Ponts un aplec extraordinari amb les quatre cobles del territori (amb sessió de matí a partir de dos quarts d’onze i de tarda des de dos quarts de cinc). En acabar cadascuna de les sessions, a càrrec de la cobla Tàrrega, Vents de Riella, Jovenívola d’Agramunt i Bellpuig cobla respectivament, s’interpretarà de nou per a ser ballada la Sardana del Mil·lenari.
A banda de les activitats musicals d’aquest primer quadrimestre, l’organització ha articulat un cicle de sis conferències bimensuals comissariat amb la col·laboració del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida en què historiadors i especialistes com Oliver Vergés, Jordi Bolós, Carles Gascón, Francesc Fité, Flocel Sabaté, Joan J. Busqueta i Núria Preixens donaran context històric a la commemoració que es viurà aquest any. Hi ha programada una nova sessió per al 16 de maig vinent a càrrec de Gascón sota el títol "El bisbat d'Urgell en temps del bisbe Ermengol (1010-1035) i el judici de Sant Pere de Ponts".
Una mica d’història
Sant Pere de Ponts va ser la seu d’una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d’Urgell. Actualment només se’n conserva l’església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l’Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d’una vintena d’anys. Fruit de la seva tasca incansable, l’Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
La primera referència històrica que en tenim data de l’any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d’Elins, restituí l’església de Cortiuda i d’altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d’Urgell, en un judici celebrat a l’interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d’Urgell, acompanyats dels seus magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d’Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.
La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l’any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l’església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer respectivament.
El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l’església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l’edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L’abril de 1931 l’església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.
Sobre el monument
Des del punt de vista arquitectònic, l’església de Sant Pere de Ponts és un edifici d’una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l’interior l’absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l’acabament. S’ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.
La singularitat del conjunt és remarcada per l’organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.
Després d’una setmana a vessar d’actes en què el mestre Jordi Savall i la cantant Lídia Pujol s’han erigit en els primers noms propis d’una agenda cultural de caràcter extraordinari pensada per a tots els públics, la programació del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts reprendrà la seva activitat el dissabte 13 d’abril a dos quarts de deu del vespre, quan la cobla La Principal del Llobregat estrenarà la Sardana del Mil·lenari de Sant Pere, encarregada al tenora i compositor Jordi Molina. L’endemà tindrà lloc a l’avinguda del Passeig de Ponts un aplec extraordinari amb les quatre cobles del territori (amb sessió de matí a partir de dos quarts d’onze i de tarda des de dos quarts de cinc). En acabar cadascuna de les sessions, a càrrec de la cobla Tàrrega, Vents de Riella, Jovenívola d’Agramunt i Bellpuig cobla respectivament, s’interpretarà de nou per a ser ballada la Sardana del Mil·lenari.
A banda de les activitats musicals d’aquest primer quadrimestre, l’organització ha articulat un cicle de sis conferències bimensuals comissariat amb la col·laboració del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida en què historiadors i especialistes com Oliver Vergés, Jordi Bolós, Carles Gascón, Francesc Fité, Flocel Sabaté, Joan J. Busqueta i Núria Preixens donaran context històric a la commemoració que es viurà aquest any. Hi ha programada una nova sessió per al 16 de maig vinent a càrrec de Gascón sota el títol "El bisbat d'Urgell en temps del bisbe Ermengol (1010-1035) i el judici de Sant Pere de Ponts".
Una mica d’història
Sant Pere de Ponts va ser la seu d’una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d’Urgell. Actualment només se’n conserva l’església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l’Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d’una vintena d’anys. Fruit de la seva tasca incansable, l’Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
La primera referència històrica que en tenim data de l’any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d’Elins, restituí l’església de Cortiuda i d’altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d’Urgell, en un judici celebrat a l’interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d’Urgell, acompanyats dels seus magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d’Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.
La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l’any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l’església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer respectivament.
El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l’església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l’edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L’abril de 1931 l’església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.
Sobre el monument
Des del punt de vista arquitectònic, l’església de Sant Pere de Ponts és un edifici d’una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l’interior l’absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l’acabament. S’ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.
La singularitat del conjunt és remarcada per l’organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.
Infolleida. FOTO: Agustí Cucurulls