La iniciativa, promoguda per l'Ajuntament de Balaguer, el Museu de la Noguera i la Universitat de Lleida, amb el suport de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, la Diputació de Lleida i el Departament de Cultura de la de la Generalitat de Catalunya, busca fomentar la difusió de coneixements científics sobre el segle XIV, l'època del Cerimoniós. 

 Aquesta 1a Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós es celebra durant tot el dia el a la sala d'actes de l'Ajuntament de Balaguer coincidint amb el primer dia de la "Festa de l'Harpia 2019, Balaguer Medieval" per tal de posar també de manifest el paper rellevant que la ciutat va tenir en aquella època i la seva influència en la vida política, econòmica i social.

 La jornada ha estat inaugurada per Joan Josep Busqueta, Vicerector de Cultura i Extensió Universitària, i professor d'Història Medieval de la UDL; la directora del museu de la Noguera Carme Alòs; i el Paer en Cap Jordi Ignasi Vidal.

 La jornada comptarà amb la participació d'importants experts en la baixa edat mitjana: Joan J. Busqueta, Pere Benito, Pere Ortí, Francesca Español, Jordi Bolòs, Imma Sánchez i Francesc Fité, de les Universitats de Lleida, Barcelona i Girona, que parlaran sobre art, economia, vida quotidiana, la vida de Pere III, la seva vinculació amb Balaguer i el Comtat d'Urgell...

 La voluntat de l'organització és convertir la Jornada en una trobada anual que compagini investigació i difusió de l'edat mitjana. Posteriorment, es podrà consultar la publicació de les ponències en un volum d'actes anual editat pel Museu de la Noguera, a més també es farà una gravació de conferencies de les jornades per a poder ser consultades via 'Podcast' al web del museu.

 Per cloure el dia es farà una visita guiada a 2/4 de 8 de la tarda al Castell Formós que culminarà allí mateix amb la lectura teatralitzada d'alguns fragments de la "Crònica del rei Pere el Cerimoniós", a càrrec de l'actor Enric Arquimbau, amb l'acompanyament musical de Francesc i Glòria Rodoreda que interpretaran peces del "Llibre Vermell de Montserrat" (segle XIV).