Avui s’ha inaugurat al CEI Balaguer l’exposició divulgativa ‘L’ànima de la fruita’, a càrrec de Marién Moreno i organitzada des de l’UGT FICA Catalunya.

Pelar una poma. Menjar un préssec. Tastar una nectarina. Aquestes són accions quotidianes que fem habitualment sense pensar quines realitats hi ha al darrere. En una societat on els problemes mediambientals cada cop angoixen més, s'imposa el comerç de proximitat perquè aquest planeta sigui sostenible. Però, estem fent un bé a la Terra, si els treballadors i treballadores que cullen i cuiden el camp ho fan en condicions indignes? Què s'amaga darrere de cada peça de fruita que ens arriba a la taula?

El sector agroalimentari és el sector industrial líder a Catalunya i produeix prop d'un milió de tones de fruita. A la demarcació de Lleida hi ha més de 50.000 hectàrees d'aquest cultiu que ocupen unes 34.622 persones de manera estable, però itinerants moltes més.

Els temporers i temporeres de la fruita es contracten per jornades. A l'època de recol·lecció, les seves jornades són de 9 hores diàries, o més, i poden omplir entre 40 i 50 cubs d'uns 12 quilos en una hora. En total, al final de la jornada, les seves esquenes hauran transportat uns 30.000 quilos de fruita a un preu de 7,80 euros per hora. Desconeixedors dels seus drets, s'obvia majoritàriament la prevenció i la salut laboral.

El canvi climàtic també ha afectat la recol·lecció de la fruita. Aquesta cada cop es fa a temperatures més altes. Cops de calor o malalties associades a problemes múscul esquelètics són cada cop més freqüents, alhora que atempten contra el dret a una feina digna. Als temporers i temporeres se'ls ha de garantir una feina i un salari dignes.

El Conveni agropecuari de Catalunya estableix que a aquelles persones que viuen a més de 70 quilòmetres del lloc on treballen se'ls ha de facilitar un habitatge o un lloc on viure amb garanties. Molts cops els ajuntaments supleixen aquest paper posant a disposició albergs públics. Són els ens municipals els que cobreixen una escletxa i paguen amb diners públics una obligació que correspon clarament a l'ocupador. Les empreses vulneren sistemàticament aquest dret, i els treballadors i les treballadores es busquen la vida en condicions infrahumanes. A la Catalunya del segle XXI, hi ha assentaments i campaments on les persones viuen en condicions lamentables. Les condicions de vida són esperpèntiques per a tothom, però encara ho són més per a les dones, que es veuen afectades per una doble discriminació, la discriminació de gènere pel fet de ser dones i a més, per ser majoritàriament immigrants, pobres i amb pocs estudis.

L’any 2015 les Nacions Unides va aprovar l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquests dos instruments han de permetre un món allunyat de discriminacions, en el que totes les persones tinguin accés a una vida digna.

Yassin, Farida, Abdelkader, tots són noms anònims. Noms als que el sindicalisme de classe que representa la UGT FICA de Catalunya s'ha conjurat perquè puguin tenir una vida i feina dignes. La nostra tasca és ingent, però no pararem fins que aquestes persones siguin tractades com es mereixen. Tenim reptes titànics al davant. El món canvia. El clima també, i cal que també ho facin les condicions laborals dels treballadors i treballadores de la fruita. Perquè menjar fruita també pot ser un acte revolucionari si com a consumidors i consumidores exigim que darrere les condicions siguin dignes.

Marién Moreno és llicenciada en Belles Arts per la Universitat BCN, ha estudiat a l'Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i té estudis de doctorat a la Humboldt-Unlversität de Berlín. Actualment es dedica al reportatge social com a mitjà d'expressió per donar visibilitat a realitats i diferents punts de vista. El principal objectiu de la seva obra és reflexionar sobre la societat actual que ens envolta.

L’exposició es podrà veure al CEI Balaguer del 22 de novembre al 22 de gener.