Societat
Els Amics de Sant Pere de Ponts recorden amb un pregó molt emotiu l’esforç col·lectiu a favor de la reconstrucció d’un monument mil·lenari
19/02/2024
Aquest dilluns a les 11 hores es posen a la venda les entrades per als concerts inaugurals del Mestre Jordi Savall & Hespèrion XXI, Lídia Pujol i La Principal del Llobregat a través del web www.entrapolis.com o físicament al Patronat de Turisme de Ponts
L’Associació Amics de Sant Pere ha donat aquest migdia el tret de sortida oficial als actes de celebració del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts (en els seus inicis, una església associada a l’entorn monumental del castell de la vila, després convertida en canònica i fins a l’actual col·legiata) amb un pregó que ha servit per posar en valor el paper de la societat civil en la reconstrucció del monument. Encapçalats pel seu president, Toni Sala, diversos membres de l’Associació han recordat d’una manera molt emotiva tant les persones que han participat d’aquest procés (algunes d’elles, ja desaparegudes) com els anys de treball ininterromput, setmana rere setmana, que han permès aixecar de nou el monument. L’entitat, que celebra el seu cinquantenari l’any vinent, ha celebrat que aquesta recuperació s’hagi liderat des de la societat civil i d’una manera altruista gràcies a l’esforç d’una sèrie de veïns i veïnes de Ponts. De fet, la tasca incansable dels Amics de Sant Pere li ha valgut el reconeixement del Govern de la Generalitat de Catalunya, que va atorgar-los la Creu de Sant Jordi.
D’altra banda, el pregó inaugural també ha fet esment de la referència històrica que s’ha fixat per a la commemoració del mil·lenari, i que no és altra que la primera citació de la qual tenim constància, que data de l’any 1024, quan els comtes de Barcelona i d’Urgell, acompanyats dels seus magnats, van assistir a un judici que tenia lloc a l’interior del temple. S’entén, doncs, que l’església de Sant Pere de Ponts ja existia i que el mil·lenari parteix d’aquest primer document, no pas de la construcció de la mateixa. Visiblement emocionats, els pregoners han rebut l’escalf de la ciutadania aplegada a Sant Pere en reconeixement a la feina realitzada durant dècades.
Al pregó l’ha seguit l’actuació del cantautor Montañez, que ha presentat les cançons del seu disc El vent, la neu, la boira, entre les quals no han falta les peces escrites a partir dels poemes de l’escriptor Josep Vallverdú. De fet, el centenari escriptor lleidatà no s’ha volgut perdre la inauguració oficial del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts ni l’actuació del cantautor, a qui ha agraït la interpretació musicada de la seva obra. Per cloure la jornada s’han servit als assistents racions del popular ranxo de Ponts, una de les tradicions més arrelades al municipi, singularitzat per a l’ocasió justament pocs dies després de la seva celebració anual.
Programa d’activitats extraordinari
Més enllà de les activitats d’aquest diumenge, la vila de Ponts compta amb una programació de caràcter extraordinari i d’un alt valor cultural per celebrar el mil·lenari de Sant Pere que continuarà el dimecres 6 de març amb el concert del prestigiós conjunt instrumental Hespèrion XXI, ORIENT-OCCIDENT · Diàleg de les ànimes sota la direcció del mestre Jordi Savall; igualment el dissabte 9 de març tindrà lloc el concert Dona’m la mà. Soc l’altra mà, no una costella a càrrec de la cantant Lídia Pujol. Reblen el primer tram de la celebració del mil·lenari l’actuació de la Rufaca Folk Jazz Orchestra el pròxim 10 de març; el concert de la cobla La Principal del Llobregat, que el dissabte 13 d’abril estrenarà la Sardana del Mil·lenari de Sant Pere, encarregada al tenora i compositor Jordi Molina, i un aplec extraordinari amb les quatre cobles del territori el diumenge 14 d’abril.
A banda de les activitats musicals d’aquest primer quadrimestre, l’organització ha articulat un cicle de conferències bimensuals comissariat amb la col·laboració del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida en què historiadors i especialistes com Oliver Vergés, Jordi Bolós, Carles Gascón, Francesc Fité, Flocel Sabaté, Joan J. Busqueta i Núria Preixens donaran context històric a la commemoració que es viurà aquest any.
Les entrades per als concerts de Jordi Savall, Lídia Pujol i La Principal del Llobregat es posaran a la venda demà dilluns 19 de febrer via online a través de la plataforma www.entrapolis.com i físicament al Patronat de Turisme de Ponts. La resta d’activitats són gratuïtes i no cal fer-ne reserva prèvia.
Una mica d’història
Sant Pere de Ponts va ser la seu d’una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d’Urgell. Actualment només se’n conserva l’església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l’Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d’una vintena d’anys. Fruit de la seva tasca incansable, l’Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
La primera referència històrica que en tenim data de l’any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d’Elins, restituí l’església de Cortiuda i d’altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d’Urgell, en un judici celebrat a l’interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d’Urgell, acompanyats dels seus magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d’Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.
La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l’any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l’església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer respectivament.
El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l’església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l’edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L’abril de 1931 l’església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.
Sobre el monument
Des del punt de vista arquitectònic, l’església de Sant Pere de Ponts és un edifici d’una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l’interior l’absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l’acabament. S’ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.
La singularitat del conjunt és remarcada per l’organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.
D’altra banda, el pregó inaugural també ha fet esment de la referència històrica que s’ha fixat per a la commemoració del mil·lenari, i que no és altra que la primera citació de la qual tenim constància, que data de l’any 1024, quan els comtes de Barcelona i d’Urgell, acompanyats dels seus magnats, van assistir a un judici que tenia lloc a l’interior del temple. S’entén, doncs, que l’església de Sant Pere de Ponts ja existia i que el mil·lenari parteix d’aquest primer document, no pas de la construcció de la mateixa. Visiblement emocionats, els pregoners han rebut l’escalf de la ciutadania aplegada a Sant Pere en reconeixement a la feina realitzada durant dècades.
Al pregó l’ha seguit l’actuació del cantautor Montañez, que ha presentat les cançons del seu disc El vent, la neu, la boira, entre les quals no han falta les peces escrites a partir dels poemes de l’escriptor Josep Vallverdú. De fet, el centenari escriptor lleidatà no s’ha volgut perdre la inauguració oficial del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts ni l’actuació del cantautor, a qui ha agraït la interpretació musicada de la seva obra. Per cloure la jornada s’han servit als assistents racions del popular ranxo de Ponts, una de les tradicions més arrelades al municipi, singularitzat per a l’ocasió justament pocs dies després de la seva celebració anual.
Programa d’activitats extraordinari
Més enllà de les activitats d’aquest diumenge, la vila de Ponts compta amb una programació de caràcter extraordinari i d’un alt valor cultural per celebrar el mil·lenari de Sant Pere que continuarà el dimecres 6 de març amb el concert del prestigiós conjunt instrumental Hespèrion XXI, ORIENT-OCCIDENT · Diàleg de les ànimes sota la direcció del mestre Jordi Savall; igualment el dissabte 9 de març tindrà lloc el concert Dona’m la mà. Soc l’altra mà, no una costella a càrrec de la cantant Lídia Pujol. Reblen el primer tram de la celebració del mil·lenari l’actuació de la Rufaca Folk Jazz Orchestra el pròxim 10 de març; el concert de la cobla La Principal del Llobregat, que el dissabte 13 d’abril estrenarà la Sardana del Mil·lenari de Sant Pere, encarregada al tenora i compositor Jordi Molina, i un aplec extraordinari amb les quatre cobles del territori el diumenge 14 d’abril.
A banda de les activitats musicals d’aquest primer quadrimestre, l’organització ha articulat un cicle de conferències bimensuals comissariat amb la col·laboració del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida en què historiadors i especialistes com Oliver Vergés, Jordi Bolós, Carles Gascón, Francesc Fité, Flocel Sabaté, Joan J. Busqueta i Núria Preixens donaran context històric a la commemoració que es viurà aquest any.
Les entrades per als concerts de Jordi Savall, Lídia Pujol i La Principal del Llobregat es posaran a la venda demà dilluns 19 de febrer via online a través de la plataforma www.entrapolis.com i físicament al Patronat de Turisme de Ponts. La resta d’activitats són gratuïtes i no cal fer-ne reserva prèvia.
Una mica d’història
Sant Pere de Ponts va ser la seu d’una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d’Urgell. Actualment només se’n conserva l’església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l’Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d’una vintena d’anys. Fruit de la seva tasca incansable, l’Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
La primera referència històrica que en tenim data de l’any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d’Elins, restituí l’església de Cortiuda i d’altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d’Urgell, en un judici celebrat a l’interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d’Urgell, acompanyats dels seus magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d’Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.
La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l’any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l’església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer respectivament.
El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l’església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l’edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L’abril de 1931 l’església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.
Sobre el monument
Des del punt de vista arquitectònic, l’església de Sant Pere de Ponts és un edifici d’una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l’interior l’absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l’acabament. S’ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.
La singularitat del conjunt és remarcada per l’organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.
Infolleida. FOTO: Agustí Cucurulls