L’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha acollit aquest dilluns la presentació oficial de l'Associació Long Covid Lleida, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu brindar suport a les persones que pateixen símptomes prolongats de la Covid-19.

L’acte ha comptat amb la participació del diputat de Salut Pública i Esports, Òscar Martínez, que ha estat acompanyat pel vicepresident de la Diputació de Lleida, Agustí Jiménez. També hi han participat el subdelegat del Govern espanyol a Lleida, José Crespín; la regidora delegada de Salut de l'Ajuntament de Lleida, Anna Miranda; i el president de l'associació, Joan Juncosa.

Durant l’acte d’avui, els responsables de l’associació han donat a conèixer la seva missió, objectius i activitats destinades a donar suport a les persones afectades, discutint l'impacte del Long Covid a la nostra comunitat i explorant les vies de col·laboració per abordar aquest desafiament de manera integral.

Cal recordar que l’any 2021, tal com ha explicat Òscar Martínez en la seva intervenció, després de la primera pandèmia mundial sense precedents van tenir lloc una sèrie de conseqüències no previstes, no desitjades i no imaginades a tots els nivells. Una de les més aclaparadores va ser el descobriment de que, en el 10% de la població que havia patit la infecció, els símptomes de la Covid perduraven durant setmanes i mesos amb una tendència a la cronificació i a l’expansió a altres òrgans i sistemes corporals, esdevenint una malaltia crònica i sistèmica. Això és el que, en un acord improvisat, es va decidir anomenar Covid Persistent, o Long Covid de manera més internacional. Aquest 10% afectat, continua patint diferents símptomes durant mesos i inclús anys després de la infecció, i dels quals encara es desconeix el seu desenllaç. 

Martínez ha comentat també que l’OMS va reconèixer aquesta malaltia l’any 2021 definint-ne oficialment la seva patologia, i ha expressat la necessitat de que, la totalitat de les institucions implicades, uneixin esforços de cara a donar suport als qui la pateixen.

D’entrada, la població que pateix aquesta síndrome té unes limitacions físiques i psíquiques d’una magnitud que els fa impossible una vida normal. Això implica, en la majoria de casos, unes grans dificultats per portar a terme la vida amb els elements del nostre benestar social, la qual cosa és, en definitiva, un repte al nivell laboral tal com ho feia abans de la infecció.

A ningú se li escapa que assistir a aquesta població en les seves necessitats tal i com és l’obligació de qualsevol societat que es pretengui civilitzada, suposa un daltabaix econòmic difícil d’assumir sense renunciar probablement a altres elements del nostre benestar social, la qual cosa és, en definitiva, un repte al nivell de solidaritat que som capaços d’assolir com a societat.

Davant d’aquests reptes i dificultats l’opció més fàcil era la negació i la invisibilització. I així, la paraula Covid ha anat desapareixent poc a poc dels diccionaris i als telenotícies es parla de “síndromes respiratoris”, mentre que els símptomes de la Covid persistent es miren d’encabir al gran calaix de sastre de les malalties d’un boirós origen psíquic, com la fatiga crònica, trencant la unitat d’una malaltia en els pedaços sense sentit dels seus símptomes aïllats.

Davant d’aquest evident procés d’invisibilització del Long Covid, aquesta associació neix amb l’objectiu fonamental de fer-lo visible com a una unitat amb una entitat nosològica pròpia que, per sort, sí que hi ha una bona part de la investigació mèdica d’alt nivell que defensa atenent-se a l’experiència, més enllà de pressions polítiques o de lobbies d’interessos.