Endesabats, el projecte d'Endesa que estudia els ratpenats a l'entorn de les centrals hidroelèctriques, compleix 10 anys

30/10/2023

El projecte, que va arrencar a les centrals d'Orfes (Alt Empordà) i Camarasa (La Noguera) s'ha extès a Catalunya, a altres 4 centrals hidroelèctriques i 13 coves naturals als entorns dels rius; i compta amb un total de 50 localitzacions arreu de l'estat espanyol

Des de fa uns quants anys, la tradició de Halloween ha anat omplint els nostres carrers i avui dia, ens agradi o no, podem dir que ja és una realitat i que, per tant, demà és Halloween. Des d'Endesa hem volgut aprofitar aquesta efemèride per celebrar el desè aniversari d'un dels projectes més emblemàtics de l'àrea de Biodiversitat: Endesabats. Perquè en algunes de les nostres instal·lacions, cada dia és Halloween.

Les condicions de llum, humitat i climatologia que es donen a les centrals hidroelèctriques i les seves infraestructures auxiliars les converteixen en refugis naturals ideals per als ratpenats, un grup d'espècies força amenaçades al nostre país i d'un altíssim valor per al nostre ecosistema. Per això, ara fa exactament 10 anys, Endesa va iniciar Endesabats al costat del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).

El projecte, que va tenir origen amb la troballa d'algunes colònies de quiròpters a les galeries de les centrals, es va posar en marxa a les hidroelèctriques catalanes d'Orfes a l'Alt Empordà (Girona) i Camarasa a la Noguera (Lleida). Deu anys més tard, ha arribat a un total de 50 localitzacions repartides per diferents punts d'Espanya: Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Catalunya i Galícia.

A casa nostra Endesabats ha arribat a un total de 6 centrals hidroelèctriques:

  • Presa de Camarasa (Camarasa, La Noguera, Lleida)
  • CH Serós (Aitona, el Segrià, Lleida)
  • CH Escales (entre Tremps i Pont de Suert, a les comarques del Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça, Lleida)
  • CH Baells (Cercs, Berguedà, Barcelona)
  • CH Riba-roja (Riba-roja, Ribera d’Ebre, Tarragona)
  • CH Orfes (Bàscara, Alt Empordà, Girona)

I 13 coves naturals als entorns dels rius Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Segre i Llobregat.

Comptant amb aquestes ubicacions a Catalunya, en el total de l’estat espanyol són 22 centrals hidràuliques i 28 coves naturals properes als rius a les regions d’Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Catalunya i Galicia. S’hi ha arribat a identificar-se un total de 26 espècies de ratpenat (un 80 % de les 32 espècies que hi ha a l’estat espanyol). Com a fet innovador, i després de 10 anys treballant només en l'entorn hidroelèctric, enguany el projecte ha fet un salt i s'ha estès, en una prova pilot, a sis plantes solars d'Extremadura, donant lloc a BatSolar. Aquest projecte es troba, actualment, en una fase inicial: s'han instal·lat gravadores d'ultrasons fora i dins dels recintes solars per avaluar la riquesa i abundància de quiròpters i fer una comparativa amb les zones naturals annexes per detectar possibles diferències quant a activitat i diversitat.

Endesabats va néixer amb l'objectiu de millorar el coneixement dels ratpenats cavernícoles, un grup de mamífers singular alhora que poc estudiat, per compartir-lo amb la comunitat científica i contribuir, entre tots, a la millora de la seva conservació. I és que les 32 espècies de quiròpters que s'han trobat a Espanya fins ara estan incloses al Llistat espanyol d'espècies silvestres en règim de protecció especial: 12, a més, com a vulnerables, i 1, el ratpenat de peus grans (Myotis capaccinii) en perill d'extinció. Cal recordar que totes les espècies de quiròpters europeus estan protegides i moltes d'elles, amenaçades a escala global. Lluny de l'aspecte tenebrós que la literatura i la ficció han creat al voltant d'aquests mamífers voladors, la realitat és que són éssers inofensius, que fugen de la presència humana i que tenen una grandíssima importància ecològica com a depredadors d'insectes nocturns; a més, són uns aliats importants de l'agricultura i la silvicultura en el control de plagues.

Atesa aquesta situació, trobar hàbitats que n'afavoreixin la conservació i potenciar-los és de gran importància. En aquest aspecte, les galeries, túnels i cavernes de les centrals hidroelèctriques es converteixen en refugis naturals adequats per als quiròpters ja que reuneixen les condicions ideals de foscor, temperatura i tranquil·litat. A més, es tracta d'espais pròxims a rius d'aigües tranquil·les i pantans, la qual cosa suposa una font d'alimentació assegurada per a aquestes espècies insectívores.

Aquests deu anys d'Endesabats han permès l'estudi de la població de ratpenats a través de la instal·lació de càmeres d'infrarojos, gravadores d'ultrasons i també captures d'exemplars per obtenir dades biomètriques. Els resultats obtinguts han permès adoptar mesures concretes a les centrals hidroelèctriques, com ara la modificació de buits d'entrada per afavorir l'accés de les colònies a l'interior de les galeries o la instal·lació de caixes refugi a punts estratègics. També s'ha intentat fomentar o ampliar la capacitat d'acollida dels espais que han esdevingut hàbitat sempre que ha estat possible, i reubicar o redirigir aquelles colònies la ubicació de les quals és incompatible per motius de seguretat i salut.

Més enllà de la seva aplicació en millores concretes a les instal·lacions pròpies, el projecte està generant una gran quantitat d'informació i dades sobre aquests mamífers voladors. En general, són animals poc estudiats, per la qual cosa aquests resultats tenen un gran valor per a la comunitat científica, tant per les noves i valuoses dades de la biologia i la distribució dels ratpenats a les zones estudiades com per la quantitat d'informació sobre l'ecologia, la fenologia i l'estat poblacional d'espècies amenaçades. No només això, sinó que a més, i dins del marc d'Endesabats, des del CTFC estan provant noves metodologies de seguiment i prospecció que poden ser molt útils per a recerques posteriors.

 

Pla de conservació de la biodiversitat

La companyia desenvolupa a Espanya al voltant de 30 projectes anuals de protecció i conservació de la biodiversitat sobre espècies amenaçades, espais i hàbitats, augment del coneixement científic i posada en valor de la biodiversitat. Les línies d'actuació principals són: 

  • El condicionament del medi físic als nostres terrenys i instal·lacions per augmentar la capacitat d'acollida de biodiversitat.
  • La gestió de factors del medi natural a l'entorn de les instal·lacions que contribueixin a millorar els hàbitats de determinades espècies.
  • El reconeixement del nostre capital natural, dels ecosistemes que hi ha, i del seu valor i estat de conservació.
  • La preservació, a les nostres instal·lacions i el seu entorn, de les espècies autòctones i el control de les espècies invasores.

 

Infolleida. Imatges cedides pel CTFC